diumenge, 24 de juny del 2012

5. Impacte de les TIC a l'escola

Com molt bé diu el títol de l'entrada d'aquesta actualitació, les TIC han tingut un gran impacte a les escoles, han canviat les maneres d'obtenir informació per a fer un treball ( a l'hora de buscar-la) i també la manera d'aprendre dels alumnes. 
Avui en dia sense internet no som gairebé res, qualsevol informació que necessitem buscar la eina principal per a trobar-la és internet. 
Per a completar aquesta informació m'he basat en les idees que reflexava l'Oscar Garcia en el seu blog, ha sapigut diferenciar l'impacte en dsos grans blocs i penso que de veritat són dues reflexions sobre l'impacte molt evidents i reals.
Ell es fixa en la manera de cercar informació dels nens d'avui en dia i la manera d'avaluar dels professors, diu que, a dies d'ara si volem buscar una informació per exemple sobre els animals vertebrats els infants van a la viquipèdia o qualsevol altra pàgina web informativa i imprimeixen un fragment d'allò que volen portar a classe el dia següent, amb això cal tenir present la manera d'avaluar dels mestres, s'han de canviar els criteris  d'avaluació.
"el primer impacte de les TIC a les escoles, han canviat la forma de treballar dels alumnes i per tant també la forma de treballar dels mestres. No podem oblidar aquests efectes i els mestres no podem treballar com si les noves tecnologies no afectessin al funcionament acadèmic de les persones. Les TIC afecten a l’escola encara que no s’utilitzin dins del centre o dins de l’aula."
 El segon impacte sobre les TIC està basat en el paper de l'alumne, com molt bé diu l'Oscar a partir de les noves tecnologies aplicades a l'ensenyament els alumnes tenen un paper bastant més actiu que anteriorment, amb l'ensenyament tradicional era el mestre el que creava el coneixement, els alumnes tan sols eren receptors d'aquests, en canvi, mitjançant les noves tecnologies els infants són creadors del seu pròpi coneixement, els nens busquen la seva informació i cadascú és capaç de triar aquella que per a ell és més entenadora, també poden compartir en xarxa les diferents informacions trobades.
Aquest fet fa que l'aprenentatge sigui més significatiu.

A continuació podeu observar un vídeo trobat a Youtube que parla sobre :

Tecnologia a l'ensenyament: Web 2.0 i centres educatius.

 

4. El Sharisme

Observant diversos blocs, i buscant per internet sobre el Sharisme he trobat un article molt interessant de Dolors Reig Hernàndez anomenat: Sharisme, l'essència del Web 2.0 l'article comença formulant-se unes sèries de preguntes: "Quina és l’essència del “sharisme”?, Per què compartim? Hem volgut fer-ho sempre? Per què ho fem ara? Què hi guanyem?I relacionat amb tot això: com fomentar la interiorització d’aquesta actitud, imprescindible per a la participació en qualsevol comunitat?"

Ens deixa clar que la funció principal del Sharisme és el fet de compartir informació i crear, també  intenta trobar resposta a l'essència del Sharisme l'autora diu que el Sharisme ha adquirit una gran popularitat i a causa de la seva vinculació a la crítica social .

Per acabar d'entendre el concepte de Sharisme m'agradaria fer referència a Isaac Mao , creador d'aquest concepte ell afirma que el sharisme coincideix amb l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el web 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels blocs fins al Quora, passant pel Twitter o Facebook.

A continuació podreu llegir una entrevista fet a Isaac Mao per a la contra de la Vanguardia.
"La sociedad será más creativa y eficiente en la medida que seamos capaces de abandonar nuestra reticencia a compartir información e ideas"
 

2. Concepció de les TAC com a Tecnologies per l'aprenentatge i el Coneixement

Les TAC:
Segons el que trobem a la Viquipèdia  les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement es pot entendre com una visió de les TIC des de l’escola. Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització.
 Podem entendre que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són les que guien l’aprenentatge.
A partir d'aquesta deficinició i mitjançant la web gentcat.cat i el seu document anomenat: El pla TAC del centre  que té com a principal objectiu és el de fer servir com a ajut a la reflexió i a la planificació del desenvolupament d’un Pla TAC en un centre educatiu. Es tracta d’oferir unes pautes per a una tasca complexa que requereix un enfocament sistèmic i la implicació de tot l’equip docent amb el lideratge de l’equip directiu.
La integració de les tecnologies en els processos d’ensenyament-aprenentatge pot utilitzar-se per compartir diverses experiències, visions metodològiques del professorat.
Com bé sabem els nens/es del segle XXI utilitzen les noves tecnologies per als seus moments d'oci d'aquesta manera que aquest procés ha de ser guiat per  l’adquisició de la competència digital en sentit ampli i en l’adquisició de coneixement.
L’objectiu últim d’incorporar les tecnologies a l’escola ha de ser facilitar un aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat, la qual cosa re-quereix també uns rols diferents del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l’organització i la metodologia.
La integració plena de les tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar com un pro-cés d’innovació i gestió del canvi, que afecta, d’una banda, tots els seus integrants i, de l’altra, aspectes de funcionament: pedagògic, formatiu, organitzatiu i tecnològic. Per faci-litar que aquest procés es desenvolupi de forma harmònica, és necessari un Pla TAC específic que formi part del projecte educatiu del centre.
Hem de tenir clar que el Pla TAC estableix unes directrius clares per assegurar la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica .
També hi ha aspectes normatius que cal tenir presents perquè són responsabilitat de la direcció. Entre aquests aspectes, cal remarcar-ne alguns:

 - Disposar de la llicència d'ús per a tot el programari que s'utilitzi en cadascun del ordinadors del centre.

      -  Tenir en compte el respecte pels drets d'autoria i els criteris d'accessibilitat en els materials digitals publicats pel centre.

      - Vetllar perquè la pàgina web del centre incorpori la identificació gràfica adaptada al  Programa d'Identificació Visual de la Generalitat de Catalunya.
·
     - Vetllar per una correcta aplicació dels principis de la legislació relativa a protecció de dades i la promoció de conductes que preservin els valors que se’n desprenen.

    Cal tenir present que les tecnologies no son el princial objectiu d'un centre sino que aquest és l'aprenentatge dels alumnes per aquesta raó s'està intentant que les noves tecnologies incereixin dins de l'aprenentatge dels alumnes de forma positiva.
A hores d'ara s'estan duent a terme alguns projectes com és ara el projecte 1x1 que consisteix en la utilització d'ordinadors portàtils a l'aula per a enfortir l'aprenentatge d'aquest, la recerca d'informació...

 Molts estudis assenyalen el professorat com a element clau per a la integració de les tecnologies en les pràctiques educatives i alguns d’aquests han intentat determinar els factors que mediatitzen en forma positiva o negativa l’ús de les tecnologies. Així es parla de barreres de primer o de segon ordre.
Les barreres de primer ordre serien les que no depenen exclusivament del professorat i serien les següents:
1. el grau d’accés als ordinadors, connexions i programari.
2. la disponibilitat de temps per planificar i preparar les activitats instructives amb les tecnologies.
3. el grau d'adequació del suport tècnic i administratiu que el professorat rep per dur a terme aquestes tasques.
Les barreres de segon ordre serien les creences del professorat en relació a:
1. l’ensenyament - aprenentatge.
2. al paper que han de jugar les tecnologies en el procés educatiu.
3. al tipus de pràctiques metodològiques que adopten.
Les barreres de primer ordre són de tipus operatiu i les de segon ordre són bàsicament metodològiques.
 Cal tenir present que les tecnologies no son el princial objectiu d'un centre sino que aquest és l'aprenentatge dels alumnes per aquesta raó s'està intentant que les noves tecnologies incereixin dins de l'aprenentatge dels alumnes de forma positiva.
     A hores d'ara s'estan duent a terme alguns projectes com és ara el projecte 1x1 que consisteix en la utilització d'ordinadors portàtils a l'aula per a enfortir l'aprenentatge d'aquest, la recerca d'informació...

    Molts estudis assenyalen el professorat com a element clau per a la integració de les tecnologies en les pràctiques educatives i alguns d’aquests han intentat determinar els factors que mediatitzen en forma positiva o negativa l’ús de les tecnologies. Així es parla de barreres de primer o de segon ordre.
     Les barreres de primer ordre serien les que no depenen exclusivament del professorat i serien les següents:
1   - El grau d’accés als ordinadors, connexions i programari.
2  - La disponibilitat de temps per planificar i preparar les activitats instructives amb les tecnologies.
3   - El grau d'adequació del suport tècnic i administratiu que el professorat rep per dur a  terme  aquestes tasques.
      Les barreres de segon ordre serien les creences del professorat en relació a:
      - L’ensenyament - aprenentatge.
      - Paper que han de jugar les tecnologies en el procés educatiu.
     - Tipus de pràctiques metodològiques que adopten.
 Les barreres de primer ordre són de tipus operatiu i les de segon ordre són bàsicament metodològiques.

Per tal de poder treballar còmodament amb els alumnes convé conèixer els recursos digitals existents i poder-los integrar a la programació. Això requereix que el professorat, treballant en equips de cicles, de departaments o d'altres, pugui anar seleccionant i seqüenciant els continguts disponibles.
Convé realitzar la planificació atenent a diferents fases que faciliten la seva implantació :

1  - Definició de la visió del centre pel que fa a les TAC d'acord amb les especificitats del Projecte Educatiu del Centre, la normativa vigent i per a un termini temporal concret.
2  - Diagnòstic de la maduresa digital del centre (Tant en l'àmbit curricular, com els usos de gestió, l'organització, etc)
3  -  Definició dels objectius.
4  - Planificació de les prioritats.
5  - Identificació dels recursos necessaris.
6  - Assignació tasques i responsabilitats als diferents actors.
7  -  Aplicació del Pla.
8-  Avaluació del procés i establiment de nous objectius.
El Pla TAC ha de ser un document dinàmic que impliqui la seva revisió anual i l'avaluació de tot el Pla en finalitzar el termini que s'havia marcat inicialment. Es pretén que sigui bàsicament pràctic per al centre i el fruit de la seva reflexió entorn a les TAC i que concreti al màxim els diferents aspectes de gestió de la tecnologia. De forma orientativa, se suggereixen els apartats següents:
1- Visió del centre.
2. Objectius a llarg, mitjà i curt termini. On som i cap a on anem pel que fa a:
1.1. Gestió i planificació
1.2. Desenvolupament curricular
1.3. Desenvolupament professional del professorat
1.4. Organització
1.5. Recursos i infraestructures
1.6. Inclusió digital
3. Governança de la tecnologia: responsabilitats.
4. Eines d'avaluació de la implantació del Pla.
A mesura que es vagin documentant d'altres aspectes relatius a les TAC, com ara la seqüenciació curricular de la competència digital, la incorporació de noves estratègies metodològiques en funció de les tecnologies adoptades, o d'altres, s'aniran incorporant en annexos al document inicial.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Segons la viquipèdia i el blog xarxatic
TIC: Segons el que trobem a la Viquipèdia (TIC) relatiu a les tecnologies de la informació i la comunicació,”agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d’informàtica, internet i telecomunicacions“. Aquestes tecnologies tenen la finalitat de millorar la vida de la gent dins un entorn. Així doncs les noves tecnologies a l’aula són un recurs que ens faran molt més fàcil la tasca i ens ampliarà les possibilitats de tot el que fem, donat el potencial del que disposen i el fàcil accès a la informació que ens donen.

TAC: Segons el que trobem a la Viquipèdia (TAC) les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement es pot entendre com una visió de les TIC des de l’escola. Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula. L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà discernir i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Així doncs podem entendre que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són les que guien l’aprenentatge.

1. Teoria de l'aprenentatge i TIC

Abans de començar a explicar en que consisteix les teories d'aprenentatge i en que consisteixen he buscat informació sobre aquestes a internet per fer-hi una mica més d'èmfasi.( Seguidament adjuntaré un video de l'Eduard Punset que m'ha semblat molt interessant)

Conductisme: 
Com bé el seu nom indica aquesta teoria d'aprenentatge està basada en la conducta de les persones, per a poder crear una bona conducta caldrà premiar a aquelles conductes que siguin bones i , per altra banda, castigar a aquelles que siguin dolentes o estiguin mal fetes.

Val a dir que aquesta teoria focalitza tot el seu interès en el comprtament de les persones i que d'aquesta manera no deixa anar més enllà ( expressar sentiments, emocions o tenir total llibertat per a expressar la nostra opinió) és una corrent bastant opresiva i basada sobretot en el treball memorístic.



Constructivisme:

Aquest corrent es basa en els aprenentatges prèvis o les idees prèvies de les persones.
Cap als anys 20 un corrent de d'autors i savis s'adonen que les persones tenen coneixements de qualsevol tema.
Si es vol que aquests realment aprenguin cal partir d'aquestes idees prèvies per a poder anar creant un coneixement significatiu.
Els alumnes són els propis protagonistes del seu procés d'Ensenyament-Aprenentatge.

* Per a explicar aquest corrent he observat el blog d'altres companys un d'ells ha estat el de l'Isaac Serrano i valorant la opinió que té ell sobre aquest corrent he de dir que jo no estic del tot d'acord.
Ell afirma que el constructivisme és gairebé igual que el conductisme però es basa en les idees dels alumnes i que d'aquesta manera el coneixement es crea sobre una base sòlida que ve donada per aquests. Ara bé, jo penso que el constructivisme és molt més amè , dinàmic i participatiu, crec que deixa bastanta llibertat en la opinió dels alumnes i aquesta és respectada, ja que, sinó fós així no es podria crear una base a partir dels coneixements dels alumnes, perquè aquests no expressarien mai els seus coneixements prèvis.
Penso que és un ítem bastant important el fet de la llibertat d'expressió, ja que, amb el conductisme aquesta opció era gairebé nul.la.



Connectivisme:

Aquesta teoria apareix durant la dàcada dels 90 quan l'internet començava a donar-se a conèixer.
Com ve el seu nom indicia és un corrent basat en l'era digital, aquest corrent està desenvolupat per Goerge Siemens   basat en l'anàlisi de les limitacions del conductisme, el cognitivisme i el constructivisme, per a explicar l'efecte que les TIC tenen sobre els modes de vida, comunicació i aprenentatge.
Mitjançant internet s'adonen que és una nova manera d'aprendre i que amb ella s'apren molt més, podem està conectats a la xarxa les 24h del dia, la gran quantitat d'informació que hi ha és molt elevada.



El connectivisme potencia uns altres tipus d'aprenentatge que són:



Situat: És un paradigma basat en la relació entre l'aprenent i l'entorn i també la interrelació entre individus. Aquest entron d'aprenentatge esdevé significatiu dins del context sociocultural en el que es troba.

Invisible: Representa tot el coneixement que hem adquirit però del qual no en som conscients.

Formal / No formal / Informal:

Educació formal: aprenentatge ofert normalment per un centre d'educació o formació, amb caràcter estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació. L'aprenentatge formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: l’escola, universitat, autoescola, escola oficial d’idiomes.

Educació informal: aprenentatge que s'aprén mitjançant la vida quotidiana i les persones i aspectes que l'envolten. No està estructurat. Normalment és  aleatori.

Educació no formal: aprenentatge que no és ofert per un centre d'educació o formació i normalment no condueix a una certificació. No obstant això, té caràcter estructurat (en objectius didàctics, durada o suport).

Entre iguals.
Es produeix mitjançant persones d'un mateix grup, té els següents objectius:
Posar a l’abast dels mestres metodologies inclusives que permetin viure la diversitat com un valor positiu per a l’aprenentatge.
Potenciar la competència lectora, especialment la comprensió lectora de l’alumnat.
Potenciar la implicació de les famílies en les tasques escolars.
Desenvolupar noves didàctiques per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua.
Fomentar la capacitat de cooperació entre tot l'alumnat.

* A classe ens hem repartit les diverses teories d'aprenentatge, el meu grup hem fet l'aprenentatge entre iguals, i aquí podeu observar un enllç onb s'explica aquest corrent.

http://prezi.com/nhuxgc-egm05/copy-of-aprenentatge-entre-iguals/